Description

“Como buen caribe, era tímido y triste,

pero disimulaba esa doble condición

con su simpatía natural explosiva”

Gabriel García Márquez,

Bateman:Misterio sin final, 1983

 

Diu Gabo que existeix la creença “caribe” que hi ha éssers amb el privilegi sobrenatural de tornar als llocs dels seus afectes i repetir els mateixos actes dels seus millors records els dies anteriors a la seva mort. Es diu llavors que aquella persona està “recollint les seves passes”.

De ben segur jo seré cantant, el meu alè a pinya colada, l´olor intens de la guayaba, i tothom ballarà trist, però content, sempre fidels al batec caribeny.

…i és que tots tenim diferents nostalgies, però la música aconsegueix convertir-les totes en universals. Amb tots vosaltres Carib.